Per allò que sento sense voler escoltar, la ràdio és cosa de les primeres hores del dia: molts l´escolten en llevar-se, en dutxar-se, bo i planxant. en esmorzar de peu dret cafè i un dònut i en sortir amb el cotxe per anar a la feina i de passada (marrada al canto), portar el nen/a a aquella escola llunyana que és la més propera de la llar familiar. (Avui, és el primer dia de classe!) En el 4×4, la ràdio encesa. El pare/mare escolta i de tan en tan toca l´ase i mou el cap. El nen/a s´atipa de crosanets de xocolata i intenta, a cada gest o so estrany, esbrinar la causa del tic del pare/mare. A la ràdio ja han explicat o dónen a entendre que el Zapatero ara amaga la boleta en el potet del mig, i que es sospita que CIU organitzarà, en un lloc secret de la vall de Gausac, uns cursets intensius per a dirigents polítiques (subratllen “polítiques” i no “polítics”…compte amb el gènere!) i riuen com bojos. Entrevisten en directe un manaia de la pota prima, un de la pota trencadissa i una tercera de la pota curta del tamboret tripartit. El portantveu de l´oposició truca ell en persona a l´emissora i es queixa, plorós, del boicot mediàtic que diu que li fan.

Tot d´una, el nen/a mira son pare/mare i li pregunta amb la boca plena:

Papa/mama, quan tots els partits siguin de centre, tu quin votaràs ?

El pare/mare, ben mirat, són dos trossos de pà batejat i s´han posat a riure. I en acomiadar-se davant de l´escola, li fan l´ullet. (Amb l´ull dret o amb l´esquerre?)

martíolaya

15 – 09 -08