Sóc dels que creuen que l´any ( el laboral, el d´obrir o tancar botigues, negocis, o el vaitot de deixar de fumar), s´inicia amb el curs escolar més que no pas en acabar les festes de Nadal. No descobreixo res; però tampoc vull parlar per parlar en aquesta nota que deixo penjada, en silenci, del fil misteriós de la tecnologia. Perquè – en sóc testimoni reiterat – el retorn de vacances sovint ha representat per a alguns trobar la porta del lloc de la seva feina tancada i cap notícia sobre el què pot passar després; només la sensació, malauradament aviat confirmada, de que les coses poden empitjorar. Les crisis són cícliques i l´estiu i les vacances són un punt d´inflexió. Quan existia la llei de Suspensió de Pagaments es feia aquella operació que en dèien “portar els llibres al Jutjat” que masses vegades consistia en fer per maneres que l´Actiu fos superior al Passiu (supervalorar, per exemple, una cosa tan ambigua com les patents, les marques i el nom comercial, per una banda; i rebaixar per l´altra l´import dels deutes, que el procediment donava marge “per a esmenar errors”). Ara la llei és una altra i és diu“Concurs d´acreedors”. No m´hi embranco, que faig disquisicions sobre allò que és pensa, es pasta o es cou quan, mentre uns fan la sesta, d´altres fan el viu. També en política i en planificacions de crisis! Si de cas, de Sant Cugat estant, vigilem que ningú vulgui rebaixar-nos allò que ens deuen des de fa tants anys.

martíolaya