Diumenge passat donàven els últims tocs. Bates, motxil·les, llibres, i potser alguna discusió entorn de si seria bò prescindir del regal de la tieta: una motxil.la que, de tan grossa,  pesa més que un ase mort amb tot i que està buida.  L´endemà, tothom a estudi.  Potser per alguns era la primera vegada i ja estaven  emmurriats;  d´altres, ja teníen ganes de normalitzar la vida encara que impliquiés “profe”nou,  “senyu” nova o companys nous. Era un curs també nou i molts el comencen amb ganes d´arribar a port: primària, ESO, batxillerat, carrera…Calia preparar amb temps calendari d´activitats complementàries i fer mèrits en anglès per tal de, segons pacte amb  els pares,  a primeríes  d´any poder anar a « tai-txi ». I els grans també; que el pare vol reemprendre l´estudi del francès, perquè a la feina obren sucursal a Marsella. I la mare frisa per a perfeccionar el català i donar classes i acollida a grups d´immigrats. Els avis, prop de casa, però allò que se´n  diu amb els fills criats, pensen si s´apunten al cicle de conferències de “·l´Aula de  la gent gran”, o als Cicles monogràfics dels “Amics de l´Unesco”, o a tots dos, bo i lamentant que l´Arxiu cada vegada éstigui més lluny…o ells cada vegada més mandrosos. Encara bò; conferències, tertúlies i presentacions de llibres a l´entorn del Monestir, l´Auditori o fins i tot del Trade Center, donen varietat a l´oferta cultural que Sant Cugat ofrena, any darrere any. Sense oblidar l´internet, ei!

 

                                                                                                                     martíolaya