Apunt de tancar casa a Alp i a l´estiu que avui s´acaba, donem la darrera ullada. Qui sap quan tornarem! Per les escletxes de persianes i porticons la llum s´escola. Amb les claus a la mà i sense ningú que ens apressi, un repàs encara: la paret on hi havia el rellotge, uns plats penjats, un Sant Sopar… i aquell got dels que ara no es fan, en forma de petaca, de vidre gruixut i blanc on hi ha gravada la paraula Catalunya. En un racó, un centenar de discos de vinil on no hi canten els àngels, però sí la Victòria que dona nom al nostre Conservatori, la Cavallé, la Sutherland, l´Aragall, en Carreres, en Kraus… I simfoníes, cant coral i sardanes. I els llibres amb els que acabava la `pàgina de bloc d´ahir, per parlar-ne ara encara que només sigui una mica de res. Fet i fet, també són una mica de res el centenar de discos i un miler de llibres. No me´ls miro, però n´evoco alguns. Com  ho hauríem fet sense els diccionaris aclaridors de dubtes? I sense un bon nombre d´aquells llibres petits de la “Selecta”, i bastants de “Proa” editats abans de la guerra, amb  tapes color carbassa i un vaixell proa al vent que, salvant tempestes, ha fet arribada al port dels seus vuitanta anys…(Sam Abrams ens ho recordava no fa pas gaire, amb elogi a l´amic Cònsul, que  des de fa deu anys capìtaneja la nau).

   Sento un sò llunyà de tenora. Tanquem, que a Sant Cugat fan sardanes!

 

                                                                                                                         martíolaya