Avui, (oh, ciutadans amb patró màrtir i festa major per Sant Pere!), és la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. He escollit aquest dia per a presidir el bloc amb el cognom del poeta del meu carrer: Josep Carner. I és que – després de parlar-ne una mica ahir- em preguntava on es podríen trobar poemes per a poder recitar a taula, per Nadal. Hi ha antologíes en llibres de text i d´altres, es pot preguntar a les llibreries, remenar a les biblioteques i, els escolars, refiar-se també en això del consell dels seus mestres. De tots els poetes es poden escollir aspectes més o menys plaents. M´agrada oferir una mostra divertida, precisament del poeta Carner, que va néixer a Barcelona el 1884. El poemet es titula “El sastrinyoli”:

Fa cent anys un sastrinyoli – Per saber-ho, per no re;

la caseta va bastir, si voleu, tafaneria.

i li deien Magí sastre Com se diu, vejam ? – «  Perquè »

i era molt espatotxí: Uns, cansats, tocaven l´ase

i hom en serva recordança o mudaven caminal;

per un gos que va tenir. d´altres, folls, el maleïen.

– Com li diuen, Magí sastre, Poca traça, Déu me val.

a aquest gos, es pot saber? El “Perquè” dit en resposta

– Oh, “Perquè” – feia en resposta. era el nom de l´animal.

martiolaya