Els respectius llinatges, Fabra i Mestres, ens els identifiquen. Però no els fa menys llunyans en el temps i en la distància. Les notes del bloc capten uns comentaris del poeta entorn d´allò que feia, predicava o postulava el químic i lingüista cap allà el 1892, que ja són anys! I pel que fà a la distància, mesurem-la d´acord amb aquell temps en que, gairebe´només les pageses de Sant Cugat, aguerrides i elegres, pujaven i baixaven a Barcelona,a peu, amb aviram i verdures.

Veureu que l´Apel.les Mestres (molt abans de ser nomenat mestre en Gai Saber l´any 1908 i el següent dels Jocs Florals del marro a la vila de Sant Cugat, amb tot i valorar l´estimul que la restauració dels Jocs va significar per al “Pegaso català”) blasmava:“van ser la causa de que s´escribís en català dissecat, un català polsegós, tret dels arxius, no del que es parlava”. I dóna com a irrecuperables (sí, irrecuperables!), paraules com regidor, oncle, escorxador…”vençudes per sempre més” (sí, per sempre més!) per les que el poble utilitza:“consejal”, “tío”, “mataderu”… I parla de les foradades, que és el nom –lamentava–, que donava el poble als túnels que, amb l´arribada dels trens, excavaven amb les seves pròpies mans, cabacets i pics i pales… Apel·les Mestres ja ha sentit parlar de Fabra i Casas i elogia el seu esforç de cara a una reforma lingüística. Però dubta del seu èxit, llunyà en temps i distància: però actual si hi busquem el boraviu. El buscarem.

martíolaya