Una altra vegada Apel·les.  M´atreviria a dir que en alguna època de la seva vida va venir al nostre poble. Va viure 82 anys i va ser testimoni del naixement d´aquell tren que, carrer Balmes amunt, es plantava a Sarrià (1863) i més tard, circulant per foradades fetes a mà, fins a Sant Cugat  (1917) per a seguir després de dret fins a Terrassa (l919) gairebé 90 anys abans de ser seu de bisbat i segles després d´haver-ho estat per primera vegada. A Sabadell no hi va arribar fins l´any 1922. Va habitar molts anys en una torreta del Passatge Permanyer de la Ciutat Comtal; hi regava, amb rigorosa dedicació, un bé de Déu d´hortènsies florides. L´enterràren, entre brogit de bales,el dia 18 de juliol de 1936.

    Fa díes que hi dono voltes, ja ho sé; però volia anar a parar (tocant el boraviu del que parlava l´altre dia) a xerrar un cop més dels Jocs Florals que es van celebrar al Claustre del Monestir ha fet 101 anys. Avui, per intentar acabar d´una vegada amb les al.lusions a Apel.les i a Pompeu, i potser per a justificar-les, només dirè que un dels  premis d´aquells Jocs estava dotat per Mestres i el va guanyar Carme Karr, l´àvia materna de Josep Mª Ainaud de Lasarte. Ara, l´amic Ainaud li dedica un llibre. (Arran de tot plegat, estic postul·lant la conveniència de que una col·lecció privada i penso que inèdita d´obra vària d´Apel·les, podés ser tutelada per un Arxiu públic). Aviso: demà passat, com que és dia 29, preludi de traca final.   

   

                                                                                                                     martíolaya