Perdoneu. He de retornar a l´Apel·les. I és que tinc com un rau-rau Ahir imaginava Apel.les visitant Sant Cugat; però els darrers dies he utilitzat un article seu per a espigolar-hi paraules, frases i conceptes que podríen fer pensar que Mestres no veia amb bons ulls la reforma de Fabra. Allò tan suat del “fòra de context” s´exempleritza; perquè, si de cas, ell només dubtava d´un èxit que també desitjava. Transcric, traduint-los del castellà, els darrers paràgrafs de l´article esmentat, publicat a « La Vanguardia “ el 17 de gener de 1892. Fa 116 anys.

“No obstant, no oblidin -´és dirigia a Casas i a Fabra – el que els hi vaig a dir: no dubto ni un moment del triomf complet de la reforma de la qual ens ocupem, però és molt possible que nosaltres no en siguem testimonis. Creure que avui o demà i per la simple raó del convenciment es posaran al nostre costat aquells que fa anys escriuen el català a la seva manera, és superflu; però crec fermament que els que ens succeiran, els que començaran a escriure en la nostra llengua materna trobant un sistema lingüístic establert, lògic, racional i responent a la fonètica i a la idiosincràsia del idioma, aquests adoptaran sense vacil.lació la que avui algú considera com un atemptat a la integritat de la nostra llengua materna”. Apel.les, doncs, no va encertar les seves prediccions i tan ell com el mestre van ser-ne testimonis. M´agrada aclarir-ho. I constatar-ho l´any 2008. Demà va de misteris.

martíolaya