Canteu, si voleu, música d´havanera, poseu-vos dempeus i marqueu-vos un pas de dansa bo i esquivant cadires del menjador. Molt bè el cop de cadera, i la mirada insinuant, i la cadència de la passa seguint arpegis i mesurant acords… Una ullada, sense presses, ara que hi passeu per davant, ara que feu un rístol amb el vostre acompanyant, al calendari que teniu a prop. Avui som 12 d´octubre i escau en diumenge que, essent d´octubre i assoleiat o no, és doblement diumenge. Josep Pla ho deia, clar i català: “l´octubre, és el dilumenge dels mesos”. Aquest any no es nota gaire, perquè el diumenge s´ho menja tot; però si fossim dimarts o dimecres, o qualsevol dia feiner, seria ben visible la festa per a oblidar:”La fiesta de la raza”. Ara, “de la Hispanidad”. Se la va inventar qui sap qui, no sé quin any, ni amb quina idea inquisidora. Hom es pregunta, respectuós –però no massa- amb la Constitució, si fora delicte ignorar la festa ni que al calendari fos.

La raça, de qui? Dels indis desapareguts, de les dones violades, del fet que explica un professor castellà, (està escrit en un llibre, llamp de Déu!) que les dones índies es rendien a la “hidalguia” i bona planta dels conqueridors espanyols? Que està escrit en un llibre es ´pot demostrar. I que el text és llarg, explícit i extranyament patriòtic, també.

A Catalunya, encara ara, hi ha famílies que recorden l´avi que va anar a Cuba.