El que explicaré avui és gairebé confidencial, si això fos possible en la xarxa infinita de les webs, i encara que la meva sigui d´estar per casa i la dels meus amics si fa no fa. Però la suposada confidència rau en existir, des de fa anys, una xarxa, o potser conxorxa benpensant, entre gent de Puigcerdà i aquest bloquer de pa sucat amb oli. Vé de lluny, i mig ho explicaré, sense donar noms, que és lleig.

La cosa és que m´acaba de trucar l´amic amb el que, els darrers anys, hem fet tripijocs d´aquells que requereixen voluntat de fer i decissió d´enllestir: “Busco això…” –hem va dir un dia-, “Prou, que no ho trobes?”. Quatre paraules, quatre gestions i un viatge de Puigcerdà a Sant Cugat per adquirir la peça: un « Patufet » corpori d´uns 6O cm. d´alt. Fa temps que l´exhibeix al seu establiment. El dia de la compra havíem esmorzat juns i vam maquinar noves accions directes: jo li vaig portar un paquet de cavallsforts antics, que van renillar de contents en mans de nois i noies fills d´immigrants. Ara, el motiu de la trucada era informar-me d´un paquet de llibres que un amic comú tenia a la llibreria que ja va tancar. I entre els llibres hi ha un calendari Patufet 2006! Una cosa no aconseguida,encara: que algun grup del país pugi a Puigcerdà per a fer-hi unes representacions de “Els Pastorets” per als nois i noies de la ciutat. I si ara que se´ns pot trobar a la xarxa algun d´aquests grups es decidís a fer un crit?“Ei! Parlem-ne!..”. Jo emmarcaria el bloc.

martiolaya