Llegim allò que volem llegir o que estem obligats a llegir. Diu el diccionari que llegir és “distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres”. Lectura –diu el mateix diccionari- és l´acció de llegir. Tractava de fer-ne distinció quan, ben mirat, del que vull parlar és de la lectura en veu alta, és a dir, d´articular “els sons figurats per les lletres”. Tanmateix, llegir i fer lectura és el mateix. Però allò que penso dir, sense més exordis embarbussats, és que s´hauríen d´organitzar –algú ja ho fa i guanya premis,com l´escola de Sant Cugat Gervert d´Orlac-, més lectures en veu alta. Perquè llegir un llibre a casa per a fere-ne una síntesi a corre-cuita i quatre comentaris embastats no és cosa dolenta; però hi anteposo l´acció directa de fer-ne lectura pública, (amb tot el treball previ i avinent per part del profeessorat sobre el sentit de les paraules, la cadència de les pauses, el to de veu, la modulació…) M´estan bé els concursos de narrativa (sovint mediatitzats per modes televisives, bestselers o temàtica pròpia d´ídearis dels centres docents que vehiculen els textos); però penso que els concursos de lectura en veu alta (textos obligats, texos escollits pel consursant i potser un breu text per a llegir a primera vista), amb eliminatòries entre escoles i una final en espai públic amb caràcter de festa grossa, s´hauríen de sovintejar. Sé que quedo curt en raonaments. Però, ara com ara, he dit el que penso. Bonament i tal com raja

martíolaya