Ara com ara, la glosa diària flueix amb naturalitat. No s´esgoten els temes que t´ofereixen les converses amb familiars i amics, el llegir llibres i diaris, el passejar observant la gent, balcons i cantonades…Altra cosa es sortir-se´n: encertar en escollir un tema entre tants i explicar-lo en un no res. No em pertoca, amateur que sóc, judicar criteris de professionals amb director que els mena i multinacionals que els manen bo i pagant-los cada mes uns sous suposats que a algú li permeten –-pel que sembla- ser client asidü de restaurants propis de “gent de dretes, ben dutxada”. No val la pena enfadar-s´hi. Però fa unes setmanes “l´algú” va insultar l´excursionisme català. Tot perquè un dia del mes d´agost (deuria fer vacances, el noi, com “la gentota d´esquerres”!) va agafar el telecadira de Beret i va gaudir “del paisatge: verds i pedra, cavalls i vaques…” Proclama el descobriment:“Vet aquí tots els plaers que t´ofereix la muntanya, sense necessitat d´arrossegar-te vestit de manera estrafolària”. I rebla el clau:“el problema de la Natura és que hem deixat el discurs sobre com protegir-la en mans de 4 peluts indocumentats d´idees fracassades”. I com aquests “4”, l´etzar em planta davant del nas el text d´un peu d´il·lustració d´un llibre on se n´enumeren cinc: “Massó Torrents i Pompeu Fabra foren companys d´excursions amb Casas-Carbó, Enric Morera, Granados…” I Verdaguer, que anava per lliure! (Demà argumentaré amb força)

martíolaya