Val la pena recordar Massó i Torrents que, talment hagués llegit la columna perpetrada pel periodista descobridor del neoexcursionisme (progressista, però de dretes) m´ajudarà a respondre els estirabots del columnista.

Jaume Massó i Torrents (1858/1939), als quinze anys formava part del grup fundador de “L´Avenç”; en fou director i hi exposà les seves idees sobre el Modernisme. Com investigador literari pertenyia a l´escola de Milà i Fontanals. Edità entre d´altres la traducció catalana del “·Decameró” (muts i a la gàbia sobre la traducció d´un frare del nostre Monestir que cada any diu que hi treballa). Autor d´una importantíssima “Bibliografia dels antics poetes catalans”, entre d´altres obres d´estudis poètics i històrics… No era “un pelut”; però portava barba. Era excursionista dels que els agradava caminar per les muntanyes amb companys del seu tarannà. (Llàstima: encara no existia el telecadira de Beret!).

Massó, a “Croquis pirenenc”,defensa la seva afició:“Quin singular efecte bèl·lic em produeix, un moment, el nostre petit bivac! Els uns vetllant, reposant els altres mal coberts per una improvisada manta, tots a l´entorn de la fogata! Els bastons sem tornen fusells, i el nostre petit campament s´ngrandeix i és l´avançada d´un gran exèrcit parant de nit per seguir, a la matinada, la reconquesta del propi territori!”Bona! (Però els clubs excursionistes, al menys per ara, no diuen ni piu).

matíolaya