Més clar, l´aigua. És allò tan sabut de l´oferta i la demanda: si al mercat hi ha molta oferta de raïm, el preu s´abaixa. Si en compren tant que s´acaba i encara hi ha gent que en vol, s´apuja. (Però atenció, que és important: si en un mercat sense raïm algú porta a vendre uns cistells que tenia guardats, els vendrà al preu que vulgui…fins allà on el comprador pugui o vulgui satisfer el seu gust i ganes).

La borsa és un mercat on s´ofereixen diferents productes (hi ha uns papers on cada producte s´enuncía i valora nominalment) i els clients poden comprar o vendre allò que els sembli millor. Ara, a la borsa baixen els preus. Senyal que molts, per por o per senderi, es venen els seus papers a canvi de diners, trinco-trinco… I si un dia hi ha apetències de comprar papers del mateix enunciat, els papers pujaran de preu. (Però recordem els cistells de raïm que algú va retenir quan en el mercat no n´hi havia…o el que hi havia feia olor de podrit). Jo, sense arribar a fer-ho, penso que si pregunto al lampista, a la noia que em ven el pa, al taxista o a l´amic que escriu històries, em diran que ells no n´han vist mai cap, d´aquests papers…Potser algú sí; aquella veïna vídua que tenia quatre accions amb el marit i que “en declarar-les a renda” ho van fer a “l6”,posem per cas, i ara, per a poder fer un regal a un net que es casa se les ha hagut de vendre a “10,25!”.

La borsa és això. Més clar, l´aigua. I si us sembla tèrbola, és perquè ho és.

martiolaya