Més enllà d´uns centenars de paraules que utilitzem en la nostra comunicació  amb parents i amics; més enllà d´allò que en dèiem paraulotes i que ara s´aprenen  en una TV dita “la nostra”; més enllà de llegir i anar al teatre (a veure segons què, és clar!) uns més que altres, intentem preservar i enriquir el nostre patrimoni de vocabulari i expressions del nostre idioma, el català. Savis messetaris i més encara els que estan lluny de ser-ne, consideren aquest idioma una invenció rebel, antipatriòtica i separatista d´un tal Pompeu Fabra i els seus corifeus bò i furgant en el francès i fins i tot afanant i modificant “arteramente” paraules “de rancio abolengo”, com per exemple “casa” (casa), “tierra” (terra), “caminar” (calcat del castellà, guaita!). No va de broma. N´hi ha constància escrita. I penso que aquest treball de sapa deu constituïr la tan temuda crosta que envolta la ràdio i la televisió catalanes i que, a criteri d´algú, s´ha d´arrancar per quicona i antiprogressista. I heus ací que l´inventor del penjament (“penja-sargantanes de la crosta”) treurà un llibre on deu voler defensar la bondat del seu penjoll. Podríem comentar, fent l´orni, que l´autor ve armat d´una burja “per a separar la pela del suro…”i amb una burxa fot la burxada que dona nom a “la ferida que en resulta”(Fabra dixit). I aquesta ferida  és de les que s´infecten. No val a badar. Plantarem centinelles dalt de tot del campanar més alt de Sant Cugat.

 

                                                                                                                       martíolaya