Escrit així; però “borsa” en blau i “diner” en negre, semblaria part d´una adreça electrònica disfressada d´aforisme popular (“a qui res li escau, pósa-li blau”) amb pinzellada dinerària més negre que un  liberal en temps de Ferran VII d´Espanya; però aníriem a parar a casoris reials amb nebodes, i filles seves per a regnar; ens plantaríem a les carlinades, i estira que estira el fil, trobaríem el meu parent Galceran i hauríem de parlar del seu vaitot d´arramangar-se la sotana  i córrer muntanya enllà amb trabuc a la mà i desvaris a la pensa…(Però serà un altre dia, oh, santcugatencs, i trobarem Mossèn Cinto, sol i enyorat, fent de vicari a Vinyoles d´Orís i taral·lejant “El noi de la mare”).

 

   Avui, la cosa va de prosa financera, que vaig rebre  una invitació per poder assistir, els  dies 23, 24 i 25 d´aquest mes d´octubre , al Palau de Congressos de Catalunya, a unes sessions a “La gran  Fira de la Borsa” (Saló “borsadiner”). Demà, dijous, dia 23, hi ha una conferència a dos quarts d´una del migdia que et pot deixar sense gana per dinar:”Telefònica ante los accionistas”. I és que el meu servidor d´Internet em té sense connexió moltes hores al dia i podria pensar que els diners que a mi i a d´altres ens distreuen, els regalen , en forma de dividends, als seus nombrosos accionistes.

 

   Encara que fos a Càdiz un  altre cop: perquè no dicten una altra Constitució que defensi els ciutadans de telefòniques i d´altres reductes d´extorsionadors?  I que algú, tot

ulls, els auditi  trescentes seixanta cinc vegades  l´any. No penso anar a la Fira, és clar.

  

                                                                                                                         martiolaya