Avui no és Sant Valentí; però, com cada dia, és dia d´enamorats. Deixem-nos d´històries inventades de cara al calaix dels botiguers –que amb prou dificultats i constància el defensen – i els “supers” i grans magatzems que han  inventat Díes de la Mare, del Pare, del Klaus, del Nöel… En el fons, el negoci és el negoci i cadascú compra allò que vol i allà on vol. I el dia que vol, si no és tancat. O si la bossa sòna.

 

    Vull defensar Sant Valentí (el de Bages, en tot cas) les relíquies del qual estan –i no tinc perquè dubtar-ho – en el Monestir de Sant Benet, a Manresa, a tocar de  Navarcles. Hi vam anar amb els”Amics de la Unesco” just dissabte, dia 25. Hi ha imatges, senyals i dades; però ningú ens va dir ni un sol mot del Sant i el seu patronatge. Mossèn Ballarin, ja fa anys, ens ho explicava amb la seva frescor habitual. També en el Costumari Català podem espigolar-hi coses: un monjo llec del monestir que va anar a Tolosa per a furtar les relíquies de Sant Valentí, miraculoses qui-sap-ló: creuar el Garona a peu eixut, ajudar a les parteres, cam- panes que s´engeguen soles en albirar el monjo que retorna al Monestir…I les mares del Pla de Bages que invoquen el Sant per tal que els seus fills parlin aviat i bé (Així de bones parladores –clar i català del bò – eren  les joves guíes de la visita).

 

   Conclusió: a Catalunya, Sant Valentí era el patró dels enamorats abans no ens l´enviessin d´Amêrica embolicat amb paper de regal i a ports deguts.

 

                                                                                                                       martiolaya