No us ho llegiu al peu de la lletra. Utilitzo l´expressió en el sentit de que, abans d´ahir,una colla de gent vam fer cap a Sabadell on la Caixa d´aquella població públicava la llista d´entitats beneficiades amb els ajuts que cada any concedeix.

 

   Quan vas una mica venut sobre el lloc de la convocatòria i normes de protocol, la petita aventura del tren, la pluja que no para i unes obres que complicaven el pas al gran edifici de la Fira de Sabadell, trobar gent amiga reconforta: a la cua distesa de presentació de credencials, dos presidents de dues entitats històriques de Sant Cugat els noms de les quals no diré, que poc sé si ho voldríen. (Jo hi anava com a representant de la Fundació Folch i Torres). De retorn, coïncidim amb el més jove dels dos presidents i el jove Delegat de la sucursal de la Caixa de Sabadell a ca nostra. Amb ells i la meva dona fem el viatge més curt que mai no havíem fet en aquesta línia de tren. Parlem de tantes coses, que el temps passa volant: de conferències i conferenciants, de comunicadors, d´entitats i d´oratòria, i d´un amic que el 21 de novembre dirigeix un seminari a la Casa de Cultura…Curiós: només arribar a casa sòna el telèfon i és l´amic del seminari. Telepatia, casualiat? Millor encara: sort de tenir amics entre la gentada a Sabadell, sort de trobar-ne al tren i sort que un  et truqui a casa per a parlar del mateix que parlàvem feia un moment. Podria ser un exemple de comunicació espontànea, v iva i natural.

                                                                                                          

                                                                                                                           martiolaya