Un bon comunicador, l´altra dia, en feia metàfora. Perquè moltes  vegades, -deia-la simple presència dels panelletes a les pastisseries t´evoca la tardor. S´hi explaiava. Tocava la fibra dels records del públic. “Panellets i castanyes”, repetia, i els fulls del calendari voleiaven per la sala d´actes de l´Arxiu Nacional de Catalunya. Es poden arxivar els records? I la memòria històrica?  Es pot reivindicar una memòria que  ja figura en  llibres i paperots? Que en part ja és guardada en arxius? I la memòria de la gent? Potser l´avi recorda que el  dia de Tots Sants de l´any 1936 van assassinar, en un  revolt de carretera, el seu oncle capellà. Potser es present en el record famíliar que el dia abans de Tots Sants de l´any 40 (i no el mateix dia – aneu a saber! -“por respeto a la festividad religiosa”) afusellaven a  Montjuic  un home a la flor de la vida que defensant la República va arribar a capità. Passen temps de panellets i castanyes i també de moniatos per tot. Passen temps de neules i turrons, temps de mona i d´ous de pasqua, temps de cireres…Pel camí de la vida, cada dia que passa gent gran deixa el fardell de la seva memòria històrica a la riba i s´hi ageu damunt, per a reposar per sempre.

 

   Un amic de més de noranta anys que havia fet instrucció militar a Pins del Vallès (“enganyat per la publicitat”) i havia patit les castanyes de mal païr de guerra i dictadura, em fa saber que ha enllestit la novel·la que escrivia. I exultem tots dos.

 

                                                                                                                           martiolaya