Avui que és el tradicional  Dia dels Morts potser és avinent pàrlar d´unes lectures estiuenques d´aquelles que publiquen diaris i  revistes per a llegir, mig endormscats, ageguts en una hamaca o damunt la toballola plena de sorra trepitjada pels que corren enjogassat o potser fugen, esverats, de les lectures de vacances.  Penso que  és bò que existeixin oportunitats per a becaris i que tot d´una el director de les publicacions (o el que el substitueix per vacanes del titular), els reuneixi i els suggereixi temes d´estiu: que si amanides de fruita, que si gelats de tonyina o, fins i tot, l´originalitat de l´antiga amanida de ceba i tomàquet, lletuga , alguna rodanxa de cogombra, olives i pebrot vermell. 0 els llibres dits de vacances, platges verges i les virtuts de l´avorriment. Un tema més original que els altres,   el deuria encarregar una ment necrològica: amb grans fotografies i generosiat d´espai,  en un suplement mal titulat “Plaers”, es parlava de “l´ultim estiu en la vida” de determinats personatges mediàtics i de quina manera van dinyar-la el Presley, la Monroe, la Wood, Tennessee Williams, la Isidora Duncan…Amb comentaris per a sucar-hi melindros emmetzinats:des del color groc de la camisa de Molière, fins als misteris de la Monroe. Tanmateix, era cosa de mirar només “els sants” i tenir cura de que el color del banyador no fos groc. O tornar a la feina, cames ajudeu-me, que a Sant Cugat encara toquen l´Angelus, solemnement.

 

                                                                                                                          martíolaya