Estava llançat en el tema d´ahir.Vaig deixar coses per insistir un altre dia;  però prefereixo treure-m´ho de damunt avui mateix. Em reca posar-m´hi. Els que em conèixen saben que preferiria tocar el tema dels Jocs Florals de Sant Cugat de l´any 1907. Seguim doncs amb la crisi. L´ambient està molt sensibilitzat, i ho demostra el sarau que han armat amb allò de transformar un cotxe en despatx oficial de treball: reposa-peus, TV, tauleta… I el ball de bastons el va obrir un membre del Govern! Després, aquí no passa res, tothom té extres en el cotxe, i hi ha gent malintencionada que treu punta de tot. Jo tenia suggeriments a fer, però ja ni caldria: no canviar cotxe per tren de rodalíes, que faria tard a la feina; escoltar la ràdio en lloc de veure la tele; buscar-se feina a prop de casa, o  fer-hi els deures. També viure a Barcelona, que hi ha pisos prop de la Ciutadella. Ves, allò d´ahir:

 

   Heus ací quin és el truc per adequar pressupostos a l´època de crisi. No donant del tot per sentada la baixada d´ingressos, estudiar si hi ha forma d´augmentar-los. Agafar els conceptes de despeses,  analitzar-los un per un i retallar-los si no hi ha més remei…(sense  augmentar els sumptuaris!) i no caure en la temptació de fer-ho només, per la via fàcil, en cultura i esports d´iniciativa privada. En aquesta tria fora bo que hi podessin dir la seva les entitats afectades. Altrament, no es pot donar a cap crisi caràcter retroactiu.  Hi ha més consideracions, que per ara callo.

 

                                                                                                                           martiolaya