Hi ha pel·lícules que ajuden a entendre els orígens socials d´Amèrica. La que poso per títol, “Caravana de dones” i un munt més. Amb exageracions, que el cine és cine. Avui, l´endemà del dimarts d´elecció de President a Nord Amèrica, hi  dirè la meva. (Potser comprovareu la quantitat de ratlles que hi esmerçaré). A l´hora matinera que intento penjar el bloc, està tot dat i beneït: a Barack Obama se l´hi ha mort l´àvia, però l´han fet President del seu país. Fem esment de que Obama no és equiparable a Zapatero ni Mc.Cain a Aznar. No s´hi val a comparar; fixem-nos bé, això sí, en que la gent han  fet cua per anar a votar. Amèrica és Amèrica i els seus esquemes polítics no s´assemblen de res als sistemes de la vella Europa. Als EEUU, d´habitants autòctons com aquell qui diu no en queden. La majoria tenen abantpassats que els van arribar d´Europa o que els van portar d´Africa, esclaus moderns. D´alguns anys ençà, de països llatino-americans. No sabem gaire res d´Amèrica i voldríem fer valoracions segons  paràmetres nostres. Fa vint-i-set anys vam estar a Albany (capìtal de l´Estat de N.Y.) i vam viure sis dies a la Universitat: dos kilòmetres de torre a torre i quatre torres per  delimitar l´espai que enquadra campus i instal.lacions;cinc teatres per a cinc modalitats diferents d´espectacles…I encara tres dies per examinar Nova York. Ara; hi ha importants bosses de pobresa. No hi ha seguretat social. La indústria d´armament és bàsica. Però ja diuen que quan  Amèrica esternuda, Europa té una pulmonia. Salut, Amèrica!

 

                                                                                                                          martiolaya