Encara que l´altra dia parlava de Sabadell amb titular d´expressió genuïna, tinc també Terrassa en el pensament. Des de Sant Cugat veiem les dues ciutats com a capitals del Vallès que ens agermana amb espais, paisatges i capacitat d´organitzar coses que podríen ser promogudes per a diferents escenaris de la comarca.

 

   Dimecres passat, i en dono las gràcies al vell amic que m´hi va guiar, vaig arribar sense problemes a l´edifici que ara és el de la Fira i abans fou la                                                    “Brown Bobery” i, més abans, “L´electricitat”. La Caixa de Sabadell hi publicava subvencions o ajudes a 177 entitats i entre elles n´hi havia de Terrassa. Semblantment, promocions de la Caixa de Terrassa arriben a Sabadell. Vull posar un  exemple de complementarietat no buscada en activitats culturals, mal pugui semblar que porto l´aigua al meu molí (i l´hi porto, sense embuts). Una Fundació de la ciutat egarenca, distingida dimecres amb una de les ajudes, edita un  llibre que inclou la meva llarga i encara inèdita  “Història del teatre per a nois i noies a Catalunya” que serà presentat el dia 18 de novembre a la Conselleria de Cultura, Rambla de Santa Mònica de Barcelona. En  el llibre, entre d´altres,  hi tenen cabuda preferent i merescuda la “Joventut de la Faràndula”de Sabadell i “Rialles” grup concebut i fet gran a Terrassa. (Per allò que deia l´altra dia dels amics:espero trobar-ne molts, del Vallès i d´altres comarques).

 

                                                                                                                          martiolaya