Molts fets i pèrsones passaríen aviat a l´oblit absolut sense els aniversaris i les commemoracions. La guerra i la llarga dictadura van agreujar la situació. Van fer emmudir, posem per cas, el teatre, i no permetíen recordar caps d´any que a qualsevol país haríen esdevingut motiu de festa i de refer iniciatives, muntar reestrenes o recordar autors. Això sol mereixeria la glosa; però serà demà, que hauran estrenat al TNC una obra d´un autor català oblidat. Es deia Ambrosi i de cognom Carrion.

 

   Ara i aquí, per omplir el meu bloc d´avui vull referir-me, com tantes vegades he fet en el transcurs de tants anys, a aquest assasinat a la cultura catalana no sols pel que fa al teatre, sinó a qualsevol manifestació artística o cultural catalanes. I a l´idioma que les emmarca, moll de l´os de la qüestió.

 

    Hi ha tantes efemèrides per bescanviar en festa! Uns vells amics volen commemorar el centenari del naixement del seu pare i avi: fill d´Hostafrancs, meritori draper, viatjant de comerç, botiguer i empresari; autodidacta aventatjat, poeta des de ben  petit, pèriodista i fundador de diferents revistes,  autor de teatre i d´un llibre que denota tenacitat i capacitat de treball  immensa, un llibre que palesa el seu  amor a la feina ben feta, a la nostra terra i als nostres poetes: “La mort de l´escolà”. Tan la família com el país treurem  profit de la festa.

 

                                                                                                                           martiolaya