Ja que sovint les valoro, les gloso i les magnifico, no em fa res dedicar a les efemèrides el bloc d´avui. Mestre Fabra ho explica ben clar: l´aniversari és “el dia que es compleixen anys d´algun  fet o esdeveniment memorable”. (Memorable per tothom o, sovint, per aquells a qui l´efemèride “els recorda un fet notable esdevingut en aquella data…”) Sense ganes d´embolicar la troca, un cop d´ull al Diccionari català-valencià-balear (compte amb el seu us, repeteixen els lingüistes!) ens dona una referència que no contempla el Fabra i sí el normatiu actualitzat: cap d´any confós amb l´aniversari en complir anys una persona és viu encara en alguns llocs de Catalunya. No és cap antigalla: conec persones que ho diuen i no són pas iaios ni pescadors de paraules destres en peixets estranys.

 

   Sempre, cada dia de tots els anys, fa anys d´alguna cosa i en  algún lloc, país o poble, ho celebren al seu aire i al seu gust. Algunes persones ho recorden per raons familiars o per fets ocorreguts en el transcurs de la seva vida: naixements, himeneus, òbits, premis, accidents… O fins i tot el dia d´aquella mirada, del primer bes, d´una trobada o d´un adéu impensat. També els pobles  tenen les seves dates a commemorar. Així mirat, les efemèrides poden no acabar-se mai. I si ho relaciones amb Sant Cugat i rodalíes, des del mar al Pirineu, la festa serà ben nostra.  I si no – tal dia farà un any – esclatarà la revolta dels déus. I de les bruixes.

 

                                                                                                                           martiolaya