Divuit ratlles per a set colors. Divuit ratlles fan la gàbia i els colors el contin. Va de fantasia, va de sants, va de tradicions, d´històries més o menys certes, de gent que imagina coses i savis que investiguen fets. Perquè hi ha sants tan llunyans, tan de l´any tirurany, que passes de llis. Avui és Sant Martí, el de Tours. Ja sé que això dels sants ara va de capa caiguda; però el meu, de sant, que la llegenda diu que és sant perquè va regalar mitja capa a Un pobre que anava nu en dia que fresquejava, te arrels en les nostres tradicions  No hi entraré a sac, que tinc per dir coses gruixudes.  Per fer-ne només un tast, mireu quin refrany:”Per Sant Martí/la fadrina besa el fadrí /i per Santa Caterina/ el fadrí besa la fadrina”. I això passava antigament a l´Empordà (Sant Cugat amunt, a mà dreta) i diu que fadrins i fadrines feien per maneres de trobar-se amb aquell o aquella que els queia més bé.

 

   El que diu coses noves i amb salconduït de documents dels que van a missa, és Valentí Fàbrega en el seu llibre  “La dona de Pere”, i que va regalar a la meva una cosina sobrevinguda, germana de l´autor. Escriu Valentí, i entrecomillo:

 

   “La vacant de la seu episcopal de la notable ciutat de Tours, ocasionà un increíble concurs de fidels no sols d´aquesta ciutat  sinó també de les veines. Amb una gran unanimitat, el poble es declarà partidari del monjo Martí. Ell era el més digne per a l´Episcopat”.

 

    Els colors de l´arc de Sant Martí  es dilueixen en llum blanca: si en tres ratlles es diu el que es diu, imagineu-vos en les més de duescentes pàgines del llibre sencer.

 

                                                                                                                      martiolaya