Comentem amb el cosí helenista, professor emèrit de grec, el pas d´Eugeni d´Ors per la literatura catalana. Ens centrem en el “Glosari”. I l´endemà al matí, en la ja imprescindible tasca de neteja de papers i paperots, la meva dona em mostra un suplement cultural del diari “Avui” (27 setembre 1981) dedicat a “100 anys d´Eugeni d´Ors” (1881/1954). I és per allò de la meva modesta glosa diaria –res a comparar, cal dir-ho!- que hi llegeixo títols i comentaris que no tenen lloc en els “googles” per molt que espremis enllaços, favorits i sindicacions de parla anglesa.

Un cop d´ull a la biografia d´Eugeni d´Ors, ens mostra els seus anys d´estudiant i els primers contactes amb el món de les lletres. I en tafanejar dates i activitats, hom no pot defugir la dèria dels singulars i significadíssims Jocs Florals que es van celebrar a Sant Cugat l´any 1907 i que en lloc de commemorar el seu centenari qualsevol diria que es volen ocultar. (Sembla, però –bò i preguntant es poden obtenir respostes – que en el llibre sobre Sant Cugat en el que treballen Montserrat Rumbau i Joan Troyano, sí que es dona cabuda a l´aconteixement).

Estirant cordetes, arribes sense pensar-ho al mocador que és el món. I et trobes, posem per cas, Puig i Cadafalch arranjant vivenda modernista per a la família dels Casas-Carbó a Manresa, del xocolater Ametller al Passeig de Gràcia de Barcelona i, enforrunyat, partint peres amb Xènius. El mocador dona per més i en faré glosa.

martiolaya