Quan llegeixes al diari que un país d´Europa té 700.000 mil·lions d´eurus de deute públic es refereixen, en xifres “macro” (forma prefixada del mot grec makrós = gran) a conceptes difícils d´entendre per a gent  donades a xifres micro (forma idem de mikrós = petit)  com són el preu del pa, de la llet, del gas o del tren.

 

    Però ahir al matí vaig rebre una lliçó de microeconomia que, essent tan simple com el preu de la barra de mig, (és a dir, mig kilo de pa en forma de barra) no vaig entendre del tot.Veureu que a quatre passes del forn de prop de casa (ja ho sabeu, el barri dels poetes en la ciutat dels“carsharing”i dels “meetings points” santcugatencs), hi ha un expositor de diaris d´aquells que es regalen, i em sobta un titular dels que es llegeixen d´una hora lluny:“El preu del pa també està de rebaixes”. Quan en el forn em donen el pa de cada dia em diuen, en lloc de “un euru”com fa temps,“un euru amb cinc”(Us estalvío dialegs de sainet costumista). Anant cap a casa calculo, sense maquineta, que el kilo de pa, (el pa normal de sempre, ni rodó, ni de cereals, ni de viena…) l´han apujat un  5%, que són 16,68 pessetes! (Hi ha gent que es va passar, ja fa temps, del pa que fà panarra als crusanets de xocolata i els donuts. Deu ser per això que apugen el pa?)

 

    Ara,  acabem amb macros i evasions fiscals que diu que arriben a 300.000 milions d´eurus i que deu ser culpa de la vídua que lloga la ´plaça del pàrking que fou del seu marit…i no declara l´import a Hisenda! Quina barra! La del pa.

 

                                                                                                                       martiolaya