I ara, què fas?

         Aquesta mena de notes breus o gloses que em sembla que en diuen blocs…

         No. Jo t´ho explico: el blog és…

         No cal, no cal. Mira: les modernes tecnologies de la comunicació són com una vocació tardana que ara utilitzo per al meu gaudi personal. És com practicar un esport, fer “footing” o abdominals…m´entens?

         Escriure no és cap esport.

         Això ja m´ho van dir una vegada. Però m´agrada utilitzarar  la metàfora.

         Més val parlar clar, que al segle XXI no estem per paràboles.

         D´acord. Clar i català: estic fins els nassos de setciències perdona-vides.

         Que t´enfades?

         Res, home. M´hi fumo un « puro ».

         Mai no t´he vist fumar.

         Però m´has llegit com faig esport.

         Veus? Ja no et segueixo. Deu ser la teva dèria de les metàfores…

         La dèria! Dòmino!.M´agrada recordar artistes nostrats i la seva obra.

         Si sabessis que hi ha escriptors anglesos  que…

         No tinc ganes de discutir, que és tard  i vol ploure… Deixem-ho per demà?

         Com vulguis. Però hauríes de veure que està ben serè i de ploure, res de res!

         Doncs, deixem-ho en que és tard, només. Ja plourà un altre dia.

 

                                                                                                                      martiolaya