Teatre escrit en català per a nois i noies de parla catalana o no. N´he confegit la història i avui, en el Departament de Cultura de la Generaliat de Catalunya es presenta, amb tota formalitat, el llibre que la inclou. (Altres treballs el completen: dansa, música i cinema). No ha de sorprendre, doncs, que dediqui aquesta glosa a una feina que m´ha ocupat més de tres anys. És una història sencera que, retrocedint enllà dels temps, podria remontar-se a calendes en que el català encara no existia, però ja existíen accions teatrals. Ho comentava amb les meves filles, que em sembla ahir eren nenes i les dues grans ara ja podríen ser àvies. “De quina època parles?” –preguntaven amb el llibre a la mà. I la resposta és que des dels principis fins al dia d´avui. Després, donant-hi voltes, penso en un barbut prehistòric que pinta escenes de caça a les parets de la cova on viu amb la família i que, abans de fer-se fosc, s´inventa històries: fa veure que plora en senyalar el cêrvol més petit, estrafà la veu quan senyala el més gran, fa quatre bots i posant-se les mans al cap mig canta i balla una cançó estrafolària: fa teatre. I ell poc s´ho imagina que el teatre encara no s´ha inventat. Els nens s´ho miren amb ulls com a plats i tan aviat riuen com es posen a plorar…Avui, aquest vespre, haurè de dir alguna cosa sobre la meva història. Potser explicaré allò que un crític savi va dir de Josep M. Folch i Torres; però aplicant-ho jo al nostre teatre. És el millor del món.

martiolaya