En un poble que es fa gran; en una ciutat petita que s´engull el  poble i que cada dia creix, també creixen les botigues: més espai i més balances, o més botigues carrers enllà al servei dels nous clients que s´hi instal·len o s´hi pensaven  instal·lar. La crisi frena, tanmateix, -com a tantes altres coses-, l´ocupació de noves vivendes que, gairebé acabades, són com mausuleus quadriculats i fantasmagòrics en descampats sense vida. (Tot va venir d´unes hipoteques inflades sobre cases nyigui-nyogui d´un suburbi de ciutat nordamericana? No sé si créure´m –ho. No, gens).

 

   De tant en tant, a partir d´ara, vull glosar botigues. I el tauler de Sant Cugat em va com l´anell al dit  per assajar escacs sense mat i salts de cavall més poètics que agressius, que el nostre mal no voll soroll.  Per començar, diré quatre coses sobre fruita i verdura, vianda sana i bona pèr a petits i grans. En arribar a Sant Cugat fa tretze anys, més o menys prop de casa només hi havia una botiga amb verdures que encara eren de l´hort proper. Aviat, una altra botiga a tocar de la primera, amb fruita bona d´aquella que no ha passat pel Born. Mes tard, una altra camí de l´antiga Plaça de la Vila i dues més al Passeig de Francesc Macià. Que potser hi ha més oferta que demanda? La crisi imposarà, ben segur, llimar marges de guany i aquell costum antic de comprar albercocs, espàrrecs o mandarines quan n´és el temps i van a bon preu. La pela és la pela.

 

                                                                                                                            matiolaya