Als que vam fer el servei militar i la barba ens creix blanca com la de Santa Claus, se´ns atribueix sovint que repetim coses. La memòria –sort d´això! – és selectiva: hi ha fets en la vida que et queden gravats, i d´altres coetanis no deixen ni rastre. Reconec que  tinc la dèria dels horaris més que no pas de la puntualitat ; perquè, anant a l´hora, no cal ser puntual. I ho raono. I insisteixo. En això d´anar a l´hora i de posar la banya en aconseguir que l´Estat “de pandereta” en que ens ha tocat viure, al menys es toqui en horaris racionals, el reusenc que viu a Madrid Ignasi Buqueras fa anys que porta la veu cantant. L´Ignasi és advocat, empresari i fins i tot biògraf de Cambó (Plaza&Janes, 1987). Aquests díes, a Tarragona, s´ha celebrat el III Congrés nacional dedicat a  “Racionalizar los Horarios Españoles” (sic). La Comissió que hi treballa, tossudament, tot l´any, la presideix el reusenc amic. Una mostra dels objectius és una de les conclusions aprovades: “…una crida a la necessitat de gestionar el temps de manera que aporti benestar social”.

 

   Semblarà que no té res a veure. Però explicaré que a derreries de l´any 1977, en acabar la reunió que m´havia portat a Madrid, l´Ignasi em pregunta si a la tarda podria anar a la Casa de Catalunya que aleshores ell presidia. Rebíen la visita del President Terradelles i la seva muller. Em vaig agafar tarda de festa i vaig tenir l´honor de saludar els il·lustres hostes. (Amb  l´Ignasi, vam racionalitzar horaris).

 

                                                                                                                           martiolaya