Fa anys que dura. No és cosa de governs de dreta esquerrana, ni d´esquerra conservadora, ni de “progres” d´alt “estanding”, ni de “pijos” morts de gana. Potser modernitat, innovació, I+D o ganes de nedar contracorrent? Però la figura de l´aprenent estava com mal vista. La persona jove que comença a treballar per aprendre a fer ben feta una feina que pot assegurar uns ingressos per tal de formar i mantenir una família el dia de demà, és una figura que existeix en la realiat;, però que s´ha volgut foragitar de convenis, contractes o pautes (diguem-ne pautes) de contractació laboral. Pot sonar a música celestial; però gairebé tothom d´entre la gent que treballa i una bona part dels que ho fan en allò que els agrada –que també n´hi ha- saben fer el que estan fent perquè ho han après de fer. Han estat aprenents, encara que ningú els hi hagi mai considerat. L´aprenent, en el camp dels oficis, era el noi, o la noia, que mirava, aprenia el nom de les eines i per a què servíen i de mica en mica, començava a fer feinetes. Potser un dia li deien “És que no n´aprendras mai?” i l´endemà “està bé, noi -o noia- aviat ho podras fer sol…” A les oficines, amb escrivents o “pixatinters”, també comptaven amb “grums”, “botones” o “aspìrants”, gent jove que anaven aprenent entre “recadu” i “recadu”.

Ara sembla que volen valorar la vella figura de l´aprenent. Potser alguns polítics han superat el període d´aprenentage i ja fan alguna feineta. Vigilem els nyaps!

martiolaya