És ben clar que no calia fer-ho abans. Però fer-ho més tard ja seria parlar de coses llunyanes. Es tracta de l´acte de presentació del llibre al que fèia al·lusió dimarts passat: “Espectacles per a nois i noies a Catalunya”. Avui és la capvuitada i m´hi referiré de nou. L´acte va esdevenir punt de trobada d´amics, de conviccions i de voluntat de ser: balanç de feina feta i també inventari de la que resta per fer. Com que un bloc penjat a la xarxa fa cabal de bon arxiu, constato: la sala era plena; el Conseller va presidir i clausurar l´acte amb un bon discurs; el prologuista va ser concís i brillant; els diferents autors de les diferents parts del llibre vam fer referència a la nostra comesa i hi va haver paraules amb agraïments i complaences del President de la Fundació Torre del Palau, promotora i editora del llibre. Un llibre pesat, que pesa més d´un kilo; però, sense fer-hi broma, uns continguts que són de bon historiar i milers de referències ordenades alfabèticament.

 

   Pel que fa a mi, m´agrada afegirr constància de que, per breu, em vaig limitar com aquell qui diu a un record per als grans amics  Pau Barceló, Xavier Fàbregas i Gonzalo Pérez de Olaguer, a explicar una trifulga que vaig tenir amb un dimoni dels “Pastorets” del Romea els anys 1931 o 1932, i  a  acabar amb una lectura         -faceciosament titllada de dramatitzada -, del meu bloc de dimarts passat. Acabava amb un pinyol: deia que el nostre és el millor teatre del món. Comproveu-ho

 

                                                                                                                         mattiolaya