El títol és una expressió popular suggerida per una opinió segons la qual les crisis econòmiques poden solucionar-se gastant més. Acabo de llegir uns tiltulars en un suplement especialitzat d´un diari que corroboren un record que des de fa dies malda per ser glosat en algun full d´aquest bloc. Els titulars diuen, en vistoses lletres negres i de traç gruixut:”Consumir, un deure patriòtic” i més avall, en lletres més gruixudes, set centímetres d´alçada i color vermell, diu: “¡GASTA!”.

 

   El record. Posem seixanta anys enrere, més que menys. Per raons laborals veia sovint un home jove –però llavors més gran  que jo – que va tenir un problema ben curiós. O una oportunitat ben afortunada, segons com es miri. Essent direcor d´una sucursal d´un banc a l´Hospitalet de Llobregat,  havia fet mèrits suficients com per excitar l´enveja de la competència. La Banca March –han  passat tants anys que ja es pot dir -, el va tomptar amb l´oferta de doblar-li el sou.  I ell va acceptar. En comunicar la decissió a la superioritat del banc on treballava li van dir, sense pensar-s´ho, que ells també li doblaven els emoluments. Es va empipàr molt: si li oferíen aquells diners és que feia anys que se´ls guanyava. I va fer el salt.

 

   Aquest home, en època també de crisi, deia que ell repartiria dues mil pessetes a cada espanyol, per ser gastades “ipso facto”. Que un problema és que tanqui una naviera, i una altra de ben gros que ho hagin  de fer les botigues del barri.

 

                                                                                                                           martiolaya