Hi ha coses de les que és fa difícil opinar. Els estudiants okupen les Facultats. Deuen tenir les seves raons: de debò es vol encobrir una privatització dels estudis? Tres anyets per a licenciar-se i uns quants màsters a preu d´or per aprendre? Ara, els rectors de les Universitats són gent jove, que han viscut i viuen de ple la vida en democràcia. Als polítics que maneguen l´ensenyament se´ls hauria de suposar un interès centrat en allò que fos el millor pel poble. Tan difícl és parlar-ne i esbrinar entre tots plegats què és el que cal fer?

Fa uns seixanta anys, no hi havia tants estidiants com ara i molts estudiàvem mentre complíem la jornada laboral. No faig el ploricó. Les coses són com són i llavors eren com eren. Han canviat temps i circumstàncies, i sovint han partit dels estudiants revolucions de les que marquen els pobles. Mirant enrere veiem que molts dels que treballàvem i estudiàvem encara trobàvem temps per conspirar contra la dictadura, i recordem que tal dia com avui s´inaugurava la Fira de Santa Llúcia, començaven els pessebres i les modistetes feien festa; els estudiants que no teníen el cul llogat feien campana i les empaitàven pels voltants de la catedral. Elles, estrenaven abrics gruixuts que les guardaven del fred i potser les protegia d´algún pessic agosarat. L´endemà, sortíen fotos als diaris i tot semblava alegria i llibertat. I érem orbs de llibertats i justícia. (“Com que avui és Santa Llúcia…”).

martiolaya