Sóc conscient que em puc comunicar amb algú en penjar a la xarxa un bloc (paraula contundent i eixuta) que a mi em fa gràcia de batejar com a glosa amb regust romàntic i potser amarada d´un  modernisme antiquat que pot esdevenir de cop i volta noucentisme evolucionat Tot plegat, per parlar clar, perquè he volgut començar el segle XXI aprofitant-me de tecnologíes joves ara obertes a tothom.

 

   Comunicació. Encara no eren quarts de nou del matí quan trobo un “e-mail” de la meva neta Maria. Em recomana que “visiti” la web d´un “excompany d´Institut, l´únic noi que teníem a la modalitat d´Humanitats”: (http://www.               altresbarcelones.com ). Mai no m´ho hauria comunicat quan els mitjans per fer-ho eren el telèfon o  carta via correus. En canviar els mitjans de comunicació, observo que també canvien  els objectius. En el fons, t´agrada estar a la cruïlla i pujar d´un salt a la plataforma d´un tren de progrés. I t´agrada trobar-hi els néts.

 

   Comunicació. M´ha agradat poder aclarir a una senyora amiga, per correu electrònic, que sí, que sí, que dues bessones de 81 anys presentaran sengles novel·les la propera Festa del Llibre. I també m´ha agradat que abans, l´amic sabadellenc em  podés rectificar per telèfon unes dades inexactes que tenia en pantalla sobre les germanes Forrellad.

 

   Comunicació, El dia de Santa Llúcia, vam recordar amb un amic exestudiant, abrics de modistetes. I que el futbol és cosa de diumenge a la tarda.

 

                                                                                                                          martiolaya