Em qüestiono a mi mateix: es pot dir tot allò que vols dir? Això dels Bancs, les Caixes, les seves filials, els Consells d´Administració… Ajuda força, per parlar poc, que el bloc sigui breu i la glosa efímera. Fa uns quatre mesos vaig llegir, en un d´aquells racons de diari que semblen estudiats per a posar notícies de les que no convé que es llegeixin, la milionada d´eurus que es repartíen els components del Consell d´Administració d´un banc de nomenada. També és de domini públic que hi ha alts directius amb contractes blindats d´aquells que asseguren la continuïtat de la seva incompetència o deixar el càrrec ben folrat. Perquè arribada la crisi (de cop i volta?) en acabar l´estiu, desseguida es va extendre la brama de que les entitats de crèdit tindríen problemes. Algún docent ho ha explicat, amb risc de posar en evidència els resultats d´una gestió incorrecta. No són només les hipoteques. Són els crèdits, els fons mal gestionats, les inversions poc clares…Potser ja us ho heu preguntat: tots els crèdits han tingut la contrapartida de la solvència del deutor? I els crèdits a canvi de favors? Es podríen fer públics? La globalització ha naturalitzat el problema arreu del món.i ja es posa en quarentena la permissivitat excessiva i les alegries incontrolades de les entitats creditícies. (Sí; ja acabo. Però abans faré una crida perversa: ajudem la banca, que d´aquí a poc no quedaran eurus públics per a subsidis i pensions i llavors ens podrà deixar diners altra vegada. I repartir-se beneficis i estrenes per Nadal).

martiolaya