Com sempre, una cosa et porta a l´altra. Fins i tot quan llegeixes per divertiment, sense ganes de buscar els tres peus al gat en coses o persones. Fa pocs díes, de bon matí, a l´hora de llegir el diari bò i esmorzant, (que sempre ho he fet així i no pas a l´inrevés) vaig  topar amb el text d´un columnista esgarria-críes que insultava, de manera descarada, un llorejat escriptor barceloní que no conec personalment, però que em mereix tots els respectes com a persona i consideració com a escriptor; encara que escrigui en castellà i hagi nascut al Carmel, cosa que vol fer servir el columnista per a menystenir-lo i tirar-li en cara no haver-ho fet a zones com “Calvo Sotel·lo”. Amb tot, no ens hi posem pedres al fetge. L´estiu passat, el mateix columnista va insultar greument l´excursionisme català i cap entitat afectada va dir aquesta boca és meva.. Tanmateix, Mossèn Cinto, l´exursionista català que va arribat al cel a peu i traginant una  maleta de disgustos i penjaments, hauria hagut de deixar escrites, per a Santalons dels d´ara, auques festives contra els envejosos dels que amb l´ajuda d´alexandrins ben rodats van triscar i encara trisquen pels rodals de Barcelona i fins i tot arriben a escriure una Oda a la Ciutat guardonada en els Jocs Florals de Barcelona de l´any 1883. El turó del Carmel ja hi era. I no pas “Calvo Sotel·lo”, que era una zona on  els pobres hi anaven a buscar cargolins; perquè  encara mai no hi havia nascut ningú: ni ric ni pobre.

 

                                                                                                                   martiolaya