Cada glosa al seu lloc i un lloc per cada glosa. No fos cas que em torni a posar en boscos pèrdedors amb hacs llevadisses que em portàren a menjarme´n dues del cognom“Cardellach”bò i investigant la desaparició, singular i anecdòtica, d´una hac del cognom “Bosch”.(I tot venia de parlar d´un músic –també sabadellenc, això sí -coetani del dramaturg Ambrosi Carrión!) Hi tornaré un altre dia, que avui toca, com acabo de dir, parlar d´un  sol tema i, amb una sola glosa, fer damunt del meu bloc una inscripció litogràfica d´admiració i afecte per la capital del Gironès.

 

   Llegeixo d´esquitllada un comentari sobre Girona i la seva capitalitat cultural. De fet, capital d´ara i de sempre. Una anècdota personal, fins ara mai no explicada per escrit, ens sitúa uns dotze anys enrere l´amic dilecte Josep Tremoleda i jo mateix (aviat farà  deu anys de la seva mort i acaba de sortir un llibre que el recorda)  dins d´un taxi de Barcelona i enfront d´un  edifici públic de la Ciiutat Comtal. Hem demanat al taxista si pot esperar un  moment; i és que abans no entrem a l´oficina destí  del nostre desplaçament, volem enllestir  la conversa que teníem encetada. Acabem. Donem les gràcies al pacient taxista. Paguem, i – “adéu siau!”- ens disposem a baixar. “Perdoneu una prengunta”, ens diu el bon home: “Oi què sou de Girona?”. “No –contestem – perquè ho dieu?” I la resposta és´l´homenatge i l´agraïment a Girona que avui em complau glosar: “Perquè parleu un bon català”.

 

                                                                                                                         martiolaya