L´amic va morir aTremp fa pocs mesos i a la Parròquia de Sant Medir li dedicaren, avui en fa justament un, la celebració eucarística que va esdevenir –cosa freqüent en aquella parròquia barcelonina -, un acte d´homenatge i d´amistat dels seus amics. Perquè en tenia molts, d´amics, fossin o no parroquians d´aquella església, sovint eixopluc no sols de gent devota, sinó també de perseguits, de descreguts o de gent de bé que no té per costum anar a missa.

L´Antoni Fortuny i Feliu, antic sacerdot del Bisbat de la Seu d´Urgell, secularitzat fa molts anys amb tota l´estima i comprensió dels seus superiors, va viure amb la seva muller i admirada amiga Mercè, una tendra història d´amor. Una història que mai no va perdre, per part de cap dels dos, la vivència d´amor a unes crences i conviccions a les que havíen lliurat les seves vides. La Mercè i les seves filles Núria i Meritxell van participar activament en les exèquies: salms i cants es feien tonades properes a aquell amic que fou, en el transcurs d´alguns anys, director de l´escola primària de la Parròquia i coordinador dels Premis de Poesia Amadeu Oller.

Com escrivia el català, el Ton! Espremia les paraules de la terra sense gota de contami-nants. Quan, jubilat i malalt, va retornar amb la família a Tremp, ja ho preveia:

Records i amors s´amarren a racons d´infantesa

on Déu clement ordia ensems vida I destí,

I avui, en destrenar-lo, la terra pallaresa

m´acull en el retorn, fatigat pelegrí.

martiolaya