No invento res. Si de cas, trobo un lloc on penjar la pancarta del record i ho faig convençut de que a algú li pot haver passat per alt o, ben senzill, ningú li ho ha explicat abans o no ha tingut ocasió de llegir-ho. Els anys seixanta i en dates properes a Reis circulàven per Barcelona còpies d´unes llistes on apareixíen noms de llibres infantils en català que es podíen trobar en determinades llibreríes. Hi ha qui ho recorda; un noi bastant més jove que jo explica que va aprendre de llegir en català gràcies “als Reis”d´una tieta en forma de llibres gairebé clandestins. (De casa seva havíen desaparegut, en acabar la guerra, son pare i els seus llibres…)

L´any 1959, la circular d´una coral,“Germinavit”,es va transformar en prestigiós òrgan en català: “Serra d´Or”. En foren impulsors Ramon Bastardas i Max Cahner, sota la confiança de l´Abad Escarré. “Trobàren una formula d´amplitud ideològica i de concentració nacional”. M´agradaria parlar d´”Or i Flama”, pocs anys de vida, però valents i vigorosos sota la direcció d´Isabel Clara Simó; i de “Cavall Fort” i en Tremoleda; i dels”Setze Jutges”… Tot, i també més coses, es van moure els anys seixanta. Després de sortir “Cavall Fort”(Nadal de 1961) l´amic Andreu Dòria va donar el seu cop de mà creant l´editorial “La Galera” (de llibres per a nois i noies) on la Marta Mata també hi va abocar el seu talent. Feia més de vint anys que havia acabat la guerra i tot semblava encara clandestí.

martiolaya