Diu que una vegada, abans de néixer i tot, Charles Dcickens va passar per Sant Cugat per veure si li abellia néixer en  el lloc, quedar-s´hi a viure i potser sortir, el dia de demà, en el llibre “on-line” d´autors i autores de la població. Però se´n va desdir. Aquí hi havia més pobresa que altra cosa i de fet hi manaven els  monjos d´un  Monestir de capa caiguda. El dia que inauguràven el relloge del campanar (3/O2/1789),i en preveure que doscents anys després encara marcaria l´hora, decideix anar a néixer a Anglaterra, on  de pobres n´hi havia a palades. I es feu novel·lista anglès. Aquest conte es podria allargassar.  Només els nens i les nenes saben com comencen i acaben  els contes i et renyen si no els expliques bé. Ho he de dir de seguida: del famós relat «Cançó de Nadal » amb el seu protagonista Scrooge, se n´han  fet versions a molts idiomes, musicals, pel·licúles… (« Aixô, això ! »). Dickens sabia tractar en  els seus llibres l´humor, l´ironia, la tendresa, el melodrama…sabia guanyar-se la voluntat dels seus lectors. Heu de saber que Charles Dickens, d´haver-se quedat a Sant Cugat, hauria pogut viure al meu carrer. Perquè? Qui va traduïr al català «Una cançó nadalenca »? Josep Carner; precisament aquest any n´ha fet noranta. I qui viu en  un  àtic inacabat de Can Matas? Ningú hi cau, eh? Doncs el fantasma del Scrooge, que ara es fa dir “Crisi” (Perdoneu la gosadia d´un conte neo-irreverent i desconfieu dels finals feliços. Tingueu al menys bona salut i alegria. Us ho desitjo de tot cor).

 

                                                                                                                           martiolaya