No he guardat mai fusta al moll. (Salvat en parla, però avui no toca citar poetes, sinó trilers). Quan treballava a Barcelona, des de ben jove i en el transcurs de més de vint anys, vaig ser vianant i tafaner de les Rambles (dels Estudis, per ser precís), del xamfrà amb Plaça Catalunya (aquell edifici de la vella Banca Arnús!), Passeig de Gràcia, Casp, Gran Via, Pau Claris… Llavors que de la Gran Via en dèien Avenida José Antonio i de Pau Claris Via Laietana, havia tingut ocasió de veure treballar els “trileros”. Allò dels tres potets i la boleta, i les apostes amb bitllets a la vista. Van més d´un: el que manipula, el que s´ho mira de prop, el que fa de badoc, aposta i sovint guanya, una parella que s´ho miren des de més lluny i un o dos encara més allunyats que, si convé, llencen un xiulet. Sempre hi ha gent que aposta i perd, que la boleta sempre s´amaga en el pot on tu no creus. Els potets, per a mllor daurar la píndola, fins i tot poden estar pintats de blau-grana, i de la boleta se´n pot dir finançament…Diuen les estadístiques que, com més crisis, més loteríes, rifes i bingos hi ha. I més gent que es deixa estafar pel triler que manipula els potets, pel que s´ho mira de prop, pels que vigilen de més lluny i per aquells que, més lluny encara, deixen anar el xiulet quan hi ha moros a la costa…o s´apropen eleccions. En un bar de la cantonada, s´ho miren “gent d´ordre” que fan l´orni i un wisket. I maquinen estratègies per a governar com més temps millor.

martiolaya