Avui s´acaba l´any i si la glosa surt cada dia, no hi ha cap excusa per a no ferme´n ressò. Un tòpic, ja ho sé. Però ja encetat el segle XXI, algú, cul d´angúnies, ha escrit a corre-cuita que “entrem al final de la primera dècada”. No, si us plau! No comencem a jugar amb els números com quan acaba el segle i hi ha gent encaterinada en comptar com a any viscut un any zero ben a l´esquerra de qualsevol càlcul real. Acabo de comptar-ho amb els dits i no falla: uni, dori, teri, cateri, biri, biron, compta-ho bé que deu hi són. Ara,doncs, començarem l´any que farà nou del segle XXI. Biri-biron!

Tot s´acaba. S´acaba l´any del calendari regulador i demà en començarà un altre, que així està establert. I s´acaba l´any Rodoreda i l´allargassen amb pintures com si no en tinguessim ben bé prou. Tot s´acaba: la paciència més d´un cop i ho engegaríes tot a dida, però al capdevall gires full i veus acabar d´altres coses que d´antuvi semblaven el conte de mai acabar. Tot s´acaba, tot. Potser es salven les paraules, que de tant fer-les servir, en lloc d´acabar-se poden omplir blocs i més blocs eixuts, escairats i amb feixuga vocació de suïcidi; però que semblen amorosir-se deixant-se dir gloses que alguna vegada, com avui mateix, no glosen gaire res. Tot s´acaba per començar de nou. Però, tal com diria la mare, que fa anys que es va morir, i diu la Núria, que viu amb mi…si Déu vol.

martiolaya