Me´n vaig desdir de fer-ho quan tocava, el dijous. Eren  massa coses en un  sol vespre i la barreja de fets i sensacions em semblava que aniria en demèrit del que volia que fos glosa reposada i tendra. Però aquesta nit, un malson em desvetlla de matinada i em  predisposa a pensar que el malestar  vé d´aquella  llarga vetllada de dimecres passat. I no puc evitar d´explicar-ho. Set minuts abans de l´hora anunciada, el Joan Triadú, -autor del llibre que s´havia de presentar a les set de la tarda-, l´editor Isidor Cònsol amb la seva dona –vells amics amb els que compartim records i sentiments d´estima-,  i una vintena d´amics i coneguts (després va anar arribant més gent) esperàven prop del carrer, dempeus i pacientment, que obrissin una sala ignota en el recinte del Museu. Abans de començar i ja sseguts a la sala, vull comprar el  llibre  i ho he  de fer  en un  racó fosc de la mateixa galeria del claustre. L´alcalde, el Cònsol i el Triadú, configuren una modèlica presentació del llibre. En acabar, a corre-cuita, es fa a l´altre extrem de la galeria l´acte de signaura de llibres i simultàniament comença, amb deu minuts de retard, la conferència anunciada per les vuit en una sala dubtosa que -.o, benaurança dels Déus!- resulta ser la mateixa. La primera i segona sessió es barregen. Parla el mestre Garolera  i ens porta de Verdaguer a Plà en un no res. Es fan quarts de deu de la nit. El soroll de la calefacció persisteix. Penso glosar un altre dia, reposadament i tendra, cadascuna de les dues sessions. Però, ara,  deixeu-me fer un clam: Jordina Puntí, et vam trobar a faltar!

 

                                                                                                                            matíolaya