Cantolejo del Toboso és un poble cantellut i cervantí que va fer la gran créixença de pocs anys ençà: víes asfaltades, xalets de preu, camp de golf i “super”. A ponent del poble hi ha un pujolet de no res i al cim  hi havia una ermita dedicada a Santa Viviana amb ínfules de monument nacional.  El noi de ca la Petra (que havia estat gairebé dues dècades a la capital estudiant lletres) explicava, rifant-se els turistes, que era l´única basílica on es veia on acabava el romànic i començava el gòtic. I si dic que hi havia una ermita és perquè un aiguat se la va emportar i les pedres de la suposada basílica van anar a parar a la zona de xalets que per sort  encara no estava habitada. Tot va passar en un  obrir i tancar d´ulls. El torrent que passava per sota del puig i que conduïa l´aigua endormiscada (quan n´hi havia), fins als camps de cultiu de la zona de llevant, va créixer de sobte, obturat per les obres, i va arrossegar pedregam i arbres sencers fins a la zona nova de Cantolejo. El fet va descobrir  moltes coses. D´allò que explicava l´exestudiant de lletres, res de res; tot plegat era una conxorxa per a donar antigor a un edifici mestís  del segle XVI manat construïr per un Comendador de l´època. L´alcalde de la “real villa” va atribuïr els fets al canvi climàtic malgrat que sempre feia el fatxenda clamant que no hi creia. I diu que en alguna posta de sol de díes feiners soleiats veu la silueta de santa Viviana emmarcada per un arc petri  mig romànic i mig got.

 

                                                                                                                          martiolaya