No em fa res que, de tant en tant, la glosa que penjo al bloc sigui com un  full de dietari. Al cap i a la fi, qualsevol fet o notícia nascuda del quefer de la jornada poden alimentar aquest espai. Diumenge passat, més de mig centenar de persones –cinquanta quatre, per a ser precís -, ens reuníem per dinar plegats en un acte que ja va esdevenint tradició després de les representacions de “Pedra i sang” (que enguany han estat vuit i a sala plena). Al dinar, hi érem tots: el poble, els frares, l´advocat, el Saltells, l´Abad, el rei, l´auor del text, la directora del muntatge i el director del cor, la presidenta i els directius i fundadors de l´Associació “Pedra i Sang”, gent que d´una manera o altra han fet bullir l´olla des de la prmera representació, el Nadal del 2000, familiars, amics… Estàvem en un dels restaurants de més solera de Sant Cugat i no entraré en detalls, que prou que em vaig excedir el dia de Sant Antoni explicant amb familiaritat espàrrecs, peus i galtes del dinar. Però (heus ací el full de dietari), ahir vaig llegir en el diari una nota que em va recordar el comentari d´un company de taula (del que en parlaré demà) sobre el nomenament d´un Premi Nobel de Física per a formar part del govern del President Obama que avui s´estrena en el seu mandat. I no em sé estar de fer comparacions: A Amèrica, un  Nòbel del ram tindrà cura dels problemes de l´aingua, entre d´altres: a Catalunya ho va haver de fer el noi del canti i encara amb l´ajuda de la Moreneta. Som així, o no? Demà hi posaré cullerada.

 

                                                                                                                          martiolaya