He parlat forces vegades de les farmàcies. Hi trobem productes que amb més o menys urgència la gent necessitem per a guarir, controlar o prevenir malaltíes i el farmacèutic és el professional que expedeix els medicaments i està capacitat per a conèixer els productes, controlar el seu us i atendre, si cal, determinats tipus de urgències i aconsellar determinats tractaments. En la tradició familiar la farmàcia sempre ha estat una botiga necessària i diferent a les altres. La meva insistència en pàrlar-ne va pel camí de l´adequada distribució de les farmàcies en els nuclis habitats. No disposo de les dades estadístiques necessàries; però s´aprecia a simple vista que l´augment de població a Sant Cugat en els darrers anys no ha representat un  augment proporcional del nombre de farmàcies, i gent d´alguns barris  nous i amb nombre d´habitans fins i tot superior als 5.000 habitants, han de desplaçar-se fins a un kilòmetre o més de distància per trobar una farmàcia amb risc, encara, d´haver de fer cua. La crisi d´abast mundial no es pot menystenir. Per si no fos prou evident, el discurs del nou president de EEUU, Obama, en  prendre possessió del càrrec, ho evidencia. Si ara es diu que la banca requeria i requereix una intervenció de l´Estat, (ens hi juguem els calers!), poden les farmàcies estar subjectes només a les directrius de la seva corporació col·legial? Pot el Col·legi actuar com a jutge i part en qüestió de nombre d´establiments i la seva ubicació? L´abús de dret clama al cel. I en això ens hi juguem la salut.

 

                                                                                                                           martiolaya