És tirar aigua al vi barrejar poesia amb política? Es pot ser deïdor de versos i comentarista punyent de temes d´economia? Seria parlar per parlar. Però potser d´aquí a poques ratlles podríem arribar a la conclusió que enfortir la política amb la grandesa de la poesia és com afegir vi a l´aigua en el beire del pragmatisme dels coneixements. Vaig conèixer Tremosa a la cruïlla de dos carrers del barri dels poetes, a Sant Cugat: Costa i Llovera i Salvat-Papasseit, dos poetes cabdals de la nostra llengua, un capellà i l´altre mig anarquista; una cruïlla que podria ser Cambó/Macià, o Guardans/Tremosa… Erem dalt de la tarima on  s´havia de desenvolupar a la nostra ciutat, un diumenge soleiat del mes d´octubre de 2007, un acte dins de la Setmana de la Poesia. En les presentacions  faig a Tremosa un comentari que ara he llegit que li feien sovint:“Homes competents com tu necessita Catalunya”. Cap resposta; una expressió només intuída sembla voler dir: “…si ningú m´ho demana…” Tremosa – oh, incerta glòria del rapsoda de carrer! – va dir un poema de Joan Salas i un altre d´un dels poetes que donen nom als carrers. Ningú ho diria que Tremosa hauria pongut explicar i fer entendre complicats temes de política econòmica. Un dels seus quatre llibres publicats porta per títol “L´Estatut de Catalunya, veritats contra mentides” (2005). Sagarra, a la cruïlla hipotètica amb  Serafí Soler, l´hauria pogut titular  “La corona d´espines”

 

                                                                                                                          martiolaya